Les proves veterinàries ajuden a respondre una pregunta senzilla però important: què està passant dins del cos del teu gos o gat. A vegades confirmen una sospita. Altres vegades detecten canvis abans que els símptomes siguin evidents. També ajuden a triar un tractament, controlar una malaltia crònica o comprovar si una cirurgia o anestèsia es pot planificar amb més seguretat.
No totes les mascotes necessiten les mateixes proves. Un cadell amb diarrea, un gat que beu més aigua, un gos sènior que perd pes i una gossa que ha de ser operada tenen necessitats diferents. Per això el veterinari combina tres peces: el que expliques a la consulta, l’exploració física i les proves complementàries.
Important: aquest article és educatiu i no substitueix el diagnòstic ni el tractament veterinari. Si la teva mascota té dificultat per respirar, convulsions, sagnat abundant, dolor intens, abdomen inflat, col·lapse, vòmits o diarrea amb sang, ves a urgències veterinàries.
Nota editorial: Escrit per l’equip de Dogtorcito a partir de referències veterinàries de Merck/MSD Veterinary Manual per a proves mèdiques, analítiques i orina; AAHA per al seguiment preventiu en gossos i gats sènior; i Cornell University College of Veterinary Medicine per al diagnòstic per imatge. Última revisió: 19 de maig de 2026.
Resum ràpid: tipus de proves veterinàries
| Tipus de prova | Què pot aportar | Quan se sol recomanar | Exemples habituals |
|---|---|---|---|
| Exploració física | Estat general, dolor, hidratació, temperatura, mucoses, cor, pulmons, abdomen, pell i mobilitat | En gairebé qualsevol visita, també preventiva | Revisió completa, auscultació, palpació, pes, condició corporal |
| Analítica de sang | Cèl·lules sanguínies, inflamació, anèmia, plaquetes, òrgans, glucosa i electròlits | Mascota malalta, sènior, abans d’anestèsia o amb canvis de pes, set o energia | Hemograma, bioquímica, SDMA, T4, proves de coagulació |
| Anàlisi d’orina | Ronyó, hidratació, infecció urinària, cristalls, glucosa, proteïna i sediment | Més set, més orina, accidents a casa, malaltia renal, diabetis o revisió sènior | Tira reactiva, densitat urinària, sediment, cultiu, ratio proteïna/creatinina |
| Anàlisi de femtes | Paràsits, sang, digestió, bacteris o alguns agents infecciosos | Diarrea, vòmits, pèrdua de pes, cadell o mascota acabada d’adoptar | Coprològic, test de Giardia, flotació fecal, PCR en casos concrets |
| Proves d’imatge | Ossos, tòrax, abdomen, òrgans, masses, líquid, cossos estranys o lesions internes | Coixesa, trauma, tos, vòmits persistents, dolor abdominal, masses internes o sospita de cos estrany | Radiografia, ecografia, TAC, ressonància |
| Citologia i histologia | Cèl·lules o teixits al microscopi | Bony nou, lesió que no cura, massa interna, secreció o líquid anormal | Punció amb agulla fina, empremta, biòpsia, histopatologia |
| Microbiologia | Identificar microorganismes i triar antibiòtics quan toca | Infeccions urinàries, de pell o d’oïda repetides o que no responen | Cultiu d’orina, cultiu de pell, antibiograma |
| Serologia i tests ràpids | Exposició, infecció o resposta immunitària davant alguns agents | Sospita de malaltia infecciosa, cribratge d’adopció o risc geogràfic | Leishmania, FeLV/FIV, parvovirus, tests d’antigen o anticossos |
| Proves cardíaques | Ritme, estructura i funció del cor | Buf, tos, desmais, arítmies, respiració ràpida o races predisposades | ECG, pressió arterial, radiografies, ecocardiografia, NT-proBNP |
Quina prova sol demanar el veterinari segons el símptoma
Aquesta taula no substitueix la consulta, però ajuda a entendre la lògica del diagnòstic. El veterinari pot demanar una prova diferent segons edat, exploració, gravetat i antecedents.
| El que observes a casa | Proves que poden tenir sentit | Per què ajuden |
|---|---|---|
| Gos que beu i orina molt | Sang + orina | Valoren ronyó, glucosa, concentració urinària i possibles malalties metabòliques |
| Gat sènior que perd pes | Sang + orina + T4 | Ajuden a investigar ronyó, fetge, diabetis, inflamació i hipertiroïdisme |
| Cadell amb vòmits i diarrea | Femtes + test de parvovirus + analítica si està decaigut | Busquen paràsits, infeccions i deshidratació |
| Bony nou o que creix | Citologia i, a vegades, biòpsia | Diferencien inflamació, quist, infecció o tumor |
| Tos persistent o respiració estranya | Exploració + radiografies toràciques + proves cardíaques si cal | Diferencien causes respiratòries, cardíaques o d’un altre origen |
| Coixesa o dolor en moure’s | Exploració ortopèdica + radiografia si cal | Localitzen lesió, artrosi, fractura o problema articular |
| Infeccions d’oïda o pell repetides | Citologia + cultiu en casos seleccionats | Mostren microorganismes, inflamació i el tractament més adequat |
Quan preocupar-se i no esperar
No cal saber quina prova necessita la teva mascota per actuar a temps. Busca atenció veterinària urgent si veus:
- Dificultat per respirar.
- Genives pàl·lides, blavoses o molt blanques.
- Col·lapse, desmai o convulsions.
- Abdomen inflat i dolorós.
- Sagnat abundant o que no s’atura.
- Incapacitat per orinar, especialment en gats.
- Vòmits o diarrea amb sang.
- Debilitat intensa o empitjorament ràpid.
En aquests casos, la prioritat no és triar una prova concreta a casa: és arribar a una clínica que pugui estabilitzar i diagnosticar.
L’exploració física: la prova que mai sobra
Abans de demanar una analítica o una radiografia, el veterinari sol començar per mirar, tocar, escoltar i mesurar.
Una exploració física pot incloure:
- Pes i evolució recent.
- Temperatura.
- Freqüència cardíaca i respiratòria.
- Color de genives i temps de reompliment capil·lar.
- Hidratació.
- Auscultació de cor i pulmons.
- Palpació abdominal.
- Revisió de pell, pèl, orelles, boca i ulls.
- Valoració de coixesa, dolor o mobilitat.
- Condició corporal i muscular.
L’exploració no reemplaça les proves, però ajuda a decidir quina prova té sentit. No és el mateix demanar una analítica per pèrdua de pes que per vòmits, tos, picor, febre o set excessiva.
Analítica de sang: hemograma i bioquímica
Quan es parla de “fer una analítica”, sovint es parla de sang. En veterinària, el més habitual és combinar un hemograma amb una bioquímica.
Hemograma
L’hemograma estudia les cèl·lules de la sang:
- Glòbuls vermells: ajuden a detectar anèmia, deshidratació o problemes de transport d’oxigen.
- Glòbuls blancs: poden orientar sobre infecció, inflamació, estrès, al·lèrgia o problemes de medul·la òssia.
- Plaquetes: ajuden a valorar la coagulació.
Un hemograma no sol donar un diagnòstic complet per si sol. Dona pistes que el veterinari interpreta amb els símptomes, l’exploració i altres proves.
Bioquímica sanguínia
La bioquímica mesura substàncies en sang que orienten sobre òrgans i metabolisme. Pot incloure:
- Ronyó: urea, creatinina, SDMA, fòsfor.
- Fetge i vies biliars: ALT, AST, ALP, GGT, bilirubina.
- Glucosa: útil en sospita de diabetis, hipoglucèmia o estrès.
- Proteïnes: albúmina, globulines, proteïna total.
- Electròlits: sodi, potassi, clor, calci.
- Pàncrees: proves específiques si se sospita pancreatitis.
La bioquímica és útil en animals malalts, revisions sènior, controls abans d’anestèsia i seguiment de malalties cròniques.
Exemples concrets:
- Gos que beu molt i orina més: sol investigar-se amb sang i orina per valorar ronyó, glucosa i concentració urinària.
- Gat sènior que s’aprima encara que menja: pot necessitar hemograma, bioquímica, orina i T4 per revisar hipertiroïdisme i altres causes.
- Mascota abans d’una cirurgia: l’analítica ajuda a detectar alteracions que podrien canviar el pla anestèsic.
En gossos grans, aquesta informació encaixa amb la guia de cures del gos gran.
Anàlisi d’orina: una prova petita amb molta informació
L’anàlisi d’orina sovint és clau. Ajuda a valorar:
- Hidratació.
- Capacitat del ronyó per concentrar orina.
- Glucosa o cetones.
- Proteïna en orina.
- Sang o inflamació.
- Cristalls.
- Bacteris.
- Cèl·lules anormals.
També pot ajudar a investigar més set, més orina, accidents a casa, dolor en orinar, sang a l’orina, pèrdua de pes o sospita de malaltia renal, diabetis o infecció urinària.
La mostra no sempre es recull igual. A vegades n’hi ha prou amb una mostra espontània. En altres casos el veterinari pot preferir una mostra estèril per cistocentesi, sobretot si cal cultiu.
Un exemple freqüent: si un gos comença a beure molt, l’orina ajuda a saber si concentra bé. Si la sang també mostra glucosa alta, es pot investigar diabetis. Si hi ha proteïna, sediment anormal o densitat baixa, cal mirar amb més detall ronyó o vies urinàries.
Anàlisi de femtes: paràsits, diarrea i prevenció
Les femtes donen molta informació sobre l’aparell digestiu i alguns paràsits. Les proves fecals s’usen sovint en cadells, animals acabats d’adoptar, diarrees, vòmits, pèrdua de pes o revisions preventives.
Poden buscar ous de paràsits intestinals, Giardia, sang oculta, alteracions digestives i alguns virus, bacteris o paràsits mitjançant proves específiques.
Si el teu gos té diarrea intensa, sang a les femtes, vòmits, decaïment o és cadell, no esperis només a “veure si passa”. Algunes malalties digestives avancen ràpid. Tens més context a la guia de malalties comunes en gossos.
Proves d’imatge: radiografia, ecografia, TAC i ressonància
Les proves d’imatge permeten veure estructures internes sense obrir el cos.
Radiografia
La radiografia pot ajudar a valorar ossos, articulacions, fractures, tòrax, mida del cor, pulmons, abdomen, cossos estranys i algunes masses o acumulacions de líquid. És ràpida i útil, però no sempre mostra bé els teixits tous.
Ecografia
L’ecografia usa ultrasons i és molt útil per a òrgans abdominals i teixits tous: fetge, melsa, ronyons, bufeta, úter, pròstata, intestí, líquid abdominal i masses internes. També pot guiar una punció o presa de mostra.
TAC i ressonància
El TAC i la ressonància són proves avançades per a problemes neurològics, lesions complexes, tumors, planificació quirúrgica, fractures difícils, malalties nasals, oïda mitjana o columna. Moltes mascotes necessiten sedació o anestèsia perquè no es moguin.
Citologia i biòpsia: mirar cèl·lules o teixit
Quan apareix un bony, una lesió de pell, una secreció, una massa interna o líquid anormal, el veterinari pot recomanar estudiar cèl·lules o teixit.
La citologia analitza cèl·lules al microscopi mitjançant punció amb agulla fina, empremta, raspat, hisop o mostra de líquid. Pot orientar sobre inflamació, infecció, al·lèrgia, alguns tumors o tipus de lesió.
La biòpsia pren un fragment de teixit. Després, un laboratori l’analitza al microscopi. Sol ser més informativa quan hi ha sospita de tumor, malaltia inflamatòria complexa o lesions que no responen al tractament.
Com a regla pràctica: bony nou = consulta; bony que creix = consulta aviat; bony que sagna, fa mal o canvia ràpid = consulta prioritària.
Microbiologia: cultius i antibiograma
Un cultiu intenta identificar bacteris o altres microorganismes. L’antibiograma ajuda a saber quins antibiòtics tenen més probabilitats de funcionar.
Pot ser útil en infeccions urinàries recurrents, ferides infectades, otitis que no milloren, infeccions de pell profundes o repetides i algunes pneumònies. No totes les infeccions es tracten amb el mateix antibiòtic, i usar-ne sense criteri pot afavorir resistències.
Serologia, tests ràpids i PCR
Algunes malalties s’investiguen amb proves que detecten antígens, anticossos o material genètic de l’agent infecciós.
Exemples freqüents: parvovirus en cadells amb vòmits i diarrea, Leishmania en zones de risc, FeLV/FIV en gats, malalties transmeses per paparres i PCR per a virus, bacteris o paràsits concrets.
Aquestes proves no s’interpreten soles. Un positiu, negatiu o resultat dubtós pot significar coses diferents segons símptomes, vacunació, zona, temps des de l’exposició i tipus de mostra.
Proves cardíaques: ECG, pressió arterial i ecocardiografia
El cor pot necessitar proves específiques quan hi ha buf, tos, desmais, intolerància a l’exercici, respiració ràpida, arítmia o predisposició racial.
- Electrocardiograma (ECG): estudia el ritme elèctric del cor.
- Pressió arterial: útil en malaltia renal, hipertiroïdisme felí, problemes oculars, sènior i alguns símptomes.
- Radiografies toràciques: valoren mida del cor, pulmons i congestió.
- Ecocardiografia: ecografia del cor.
- NT-proBNP: marcador sanguini que pot ajudar en alguns contextos.
AAHA recomana valorar proves com pressió arterial, T4, hemograma, bioquímica i orina amb freqüència en gossos i gats sènior, sempre ajustant-ho al pacient.
Proves abans d’anestèsia o cirurgia
Abans d’una anestèsia, el veterinari pot recomanar exploració, analítica, orina, coagulació, imatge o proves cardíaques si hi ha buf, arítmia o sospita cardíaca. No garanteixen risc zero, però ajuden a detectar problemes que podrien canviar el pla.
Quan pot demanar proves el veterinari
Pregunta per proves veterinàries si observes pèrdua o guany de pes sense explicació, més set o orina, vòmits o diarrea repetits, sang en femtes, orina o vòmit, tos persistent, cansament, coixesa, dolor, picor, ferides, mal alè intens, canvis de comportament, convulsions, desmais, bony nou o falta de gana.
Si sembla urgent, consulta la guia d’emergències de mascotes.
Proves preventives: no només quan hi ha símptomes
Les proves també poden formar part de la medicina preventiva: cadells o gatets acabats d’adoptar, revisions anuals, gossos i gats sènior, abans d’anestèsia, seguiment de malalties cròniques, medicació a llarg termini o viatges a zones amb malalties concretes.
La freqüència depèn d’edat, espècie, raça, símptomes, historial, estil de vida i riscos locals. Pots ampliar informació al calendari de vacunes del gos.
Com entendre un resultat sense espantar-te
Un valor fora de rang no sempre significa una malaltia greu. I un resultat “normal” no sempre ho descarta tot.
Els resultats s’interpreten amb símptomes, exploració, edat, raça, medicació i evolució. Algunes alteracions són lleus o temporals, i algunes malalties necessiten repetir proves.
Pregunta:
- Què significa aquest resultat en la meva mascota concreta?
- Què canvia en el tractament o seguiment?
- Quan cal repetir-lo?
- Quins senyals he de vigilar a casa?
Quina informació guardar de cada prova
Després d’una prova veterinària, guarda data, motiu, símptomes, resultat complet, valors fora de rang, diagnòstic o sospita, tractament, data de revisió, recomanacions i arxius adjunts.
Un valor renal, una enzima hepàtica o una massa no s’entenen igual si apareixen de sobte que si porten estables dos anys.
Com ajuda Dogtorcito amb proves i diagnòstics
Dogtorcito funciona com un historial de salut organitzat per a la teva mascota. Pots guardar analítiques, informes i resultats, registrar símptomes, anotar pes, gana, set, femtes i medicació, programar recordatoris i compartir l’evolució amb el veterinari.
Una prova aïllada dona una foto. Un historial ordenat mostra tota la pel·lícula.
Tingues les proves de la teva mascota sempre localitzables
Guarda analítiques, informes, diagnòstics, símptomes, medicació i recordatoris en un sol lloc per arribar millor preparat a cada consulta.
Preguntes freqüents
Quines proves veterinàries són més comunes?
Exploració física, hemograma, bioquímica, orina, femtes, radiografies, ecografia, citologia, cultius i tests ràpids.
Una analítica de sang ho detecta tot?
No. Pot aportar molta informació, però alguns problemes necessiten orina, imatge, citologia, biòpsia, hormones, cultius o proves infeccioses.
Quan necessita el meu gos una analítica?
Pot ser recomanable si està malalt, perd pes, beu més, vomita, té diarrea, va a anestèsia, pren medicació crònica o és sènior.
Per a què serveix una anàlisi d’orina?
Per valorar concentració urinària, proteïna, glucosa, sang, sediment, cristalls, bacteris i dades relacionades amb ronyó, bufeta, hidratació i metabolisme.
Radiografia i ecografia serveixen per al mateix?
No exactament. La radiografia és molt útil per a ossos, tòrax, pulmons i mida cardíaca. L’ecografia sol donar més detall en òrgans tous.
Referències
-
Merck Veterinary Manual. Veterinary Medical Tests. Reviewed/Revised Dec 2025.
https://www.merckvetmanual.com/special-pet-topics/diagnostic-tests-and-imaging/veterinary-medical-tests -
Merck Veterinary Manual. Urinalysis. Modified Jun 2025.
https://www.merckvetmanual.com/clinical-pathology-and-procedures/diagnostic-procedures-for-the-private-practice-laboratory/urinalysis -
Merck Veterinary Manual. Clinical Hematology.
https://www.merckvetmanual.com/clinical-pathology-and-procedures/diagnostic-procedures-for-the-private-practice-laboratory/clinical-hematology -
Merck Veterinary Manual. Clinical Biochemistry.
https://www.merckvetmanual.com/clinical-pathology-and-procedures/diagnostic-procedures-for-the-private-practice-laboratory/clinical-biochemistry -
AAHA. Diagnostic Tests and Recommended Frequencies for Senior Dogs and Cats. 2023 AAHA Senior Care Guidelines. Published Dec 12, 2022.
https://www.aaha.org/resources/2023-aaha-senior-care-guidelines-for-dogs-and-cats/diagnostic-tests-and-recommended-frequencies-for-senior-dogs-and-cats/ -
Cornell University College of Veterinary Medicine. Imaging Service.
https://www.vet.cornell.edu/hospitals/services/imaging-service
