L’anàlisi d’orina en gossos i gats és una prova petita amb molta informació. Ajuda a valorar hidratació, concentració urinària, proteïna, glucosa, cetones, sediment, cristalls, sang i indicis d’infecció. Sovint és clau si hi ha més set, més orina, accidents a casa, sospita renal, diabetis o controls sènior i felins.
Important: aquest article és educatiu i no substitueix el diagnòstic ni el tractament veterinari. Si els signes són intensos, apareixen de cop o la mascota empitjora ràpid, contacta amb una clínica veterinària.
Nota editorial: Escrit per l’equip de Dogtorcito a partir de referències veterinàries de Merck/MSD Veterinary Manual i Cornell University College of Veterinary Medicine sobre anàlisi d’orina, i AAHA sobre seguiment preventiu en gossos i gats sènior. Última revisió: 20 de maig de 2026.
Resum ràpid
| Què observes | Per què importa | Següent pas |
|---|---|---|
| Beu i orina més | La densitat urinària mostra si el ronyó concentra bé. | Sang i orina juntes donen millor context. |
| Sang, dolor o accidents | El sediment pot mostrar inflamació, cristalls o bacteris. | Consulta aviat; una obstrucció urinària en un gat mascle és una urgència. |
| Diabetis o malaltia renal | Glucosa, cetones i proteïna ajuden al seguiment. | El veterinari pot demanar cultiu o ràtio proteïna/creatinina. |
Per a què serveix exactament
El resultat no s’interpreta com una llista de “normal” o “malament”. El veterinari el llegeix amb l’exploració, l’edat, els signes, l’analítica de sang i com s’ha recollit la mostra.
- Densitat urinària: orienta sobre hidratació i capacitat del ronyó per concentrar l’orina.
- Glucosa i cetones: poden aparèixer en diabetis o descompensacions metabòliques, i sovint cal interpretar-les amb la glucosa en sang.
- Proteïna: pot relacionar-se amb ronyó, inflamació, sang, infecció o altres problemes; si persisteix, es pot mesurar amb la ràtio proteïna/creatinina.
- Sediment: permet veure cèl·lules, cristalls, cilindres, bacteris i altres troballes al microscopi.
- Cultiu: ajuda a confirmar una infecció urinària i triar antibiòtic quan toca.
Quan preocupar-se i trucar al veterinari
- Gat que intenta orinar i no en surt orina.
- Sang visible, dolor intens o miols en orinar.
- Letargia, vòmits o pèrdua de gana amb signes urinaris.
- Sospita de diabetis amb debilitat, molta set o pèrdua de pes.
Com recollir la mostra d’orina
Pregunta sempre a la clínica si necessita un tipus de mostra concret. Per a una revisió bàsica, una mostra recollida a casa pot servir; per a un cultiu, el veterinari pot preferir una mostra estèril.
- Usa un recipient net i evita tocar l’interior del pot o de la tapa.
- Intenta portar una mostra fresca; si no la pots entregar de seguida, refrigera-la i pregunta quant temps l’accepten.
- No facis servir orina del terra, d’una manta o d’una superfície bruta, perquè es contamina fàcilment.
- En gossos, pot ajudar portar-lo amb corretja curta i recollir el raig mitjà si és possible.
- En gats, la clínica pot recomanar sorra no absorbent, una safata neta o recollida a la consulta.
- Anota l’hora aproximada i com s’ha recollit.
Bosses recol·lectores adhesives: quan poden ajudar
Les bosses recol·lectores adhesives, similars a les que s’utilitzen en pediatria, poden ajudar en alguns casos a recollir una mostra d’orina a casa, sobretot si el veterinari només necessita una mostra orientativa per revisar color, volum o una anàlisi bàsica.
No sempre són fàcils d’utilitzar en gossos i gats: el pèl pot dificultar que s’adhereixin, la mostra es pot contaminar i molts animals no les toleren bé. Per a un cultiu o quan cal una mostra estèril, la clínica pot recomanar altres mètodes de recollida.
No les facis servir sobre pell irritada, no les deixis posades massa temps i confirma abans amb el veterinari si aquest mètode serveix per a la prova que vol fer.
Què pot revisar el veterinari
- Densitat urinària amb refractòmetre.
- Tira reactiva: pH, proteïna, glucosa, cetones, bilirubina i sang.
- Sediment: cèl·lules, cristalls, cilindres i bacteris.
- Cultiu si cal confirmar infecció i triar antibiòtic.
Per ampliar context, revisa també proves veterinàries.
Què poden significar alguns resultats
No intentis diagnosticar a casa amb una tira reactiva. Alguns resultats canvien molt segons la concentració de l’orina, el mètode de recollida, el temps des de la mostra i l’estat general de la mascota.
| Troballa | Què pot suggerir | Per què no s’ha d’interpretar sola |
|---|---|---|
| Orina molt diluïda | Més ingesta d’aigua, malaltia renal, canvis hormonals o altres causes. | Cal comparar-la amb sang, hidratació i signes. |
| Glucosa | Diabetis, estrès en alguns gats o altres problemes. | S’ha de comprovar amb glucosa en sang i context clínic. |
| Proteïna | Inflamació, sang, infecció o pèrdua renal de proteïna. | Pot requerir sediment i ràtio proteïna/creatinina. |
| Cristalls | Canvis de pH, concentració o risc urinari. | No sempre volen dir càlculs i poden dependre del maneig de la mostra. |
| Bacteris | Possible infecció urinària. | Les mostres espontànies es poden contaminar; el cultiu ajuda a confirmar. |
Què registrar a casa
- Freqüència i quantitat d’orina.
- Accidents, esforç, dolor o canvis de color.
- Quanta aigua beu, si ho pots estimar.
- Mètode de recollida i hora aproximada.
Si la teva mascota beu més, orina diferent o té revisions renals, guardar dates, signes, resultats i medicació ajuda a veure l’evolució amb més claredat. A Dogtorcito pots tenir aquest historial juntament amb informes, pesos, tractaments i recordatoris.
Com ajuda Dogtorcito
Dogtorcito funciona com el quadern de salut de la teva mascota: registra canvis, guarda informes, crea recordatoris i ajuda a compartir informació clara amb la clínica quan cal.
Preguntes freqüents
Serveix una mostra recollida a casa?
De vegades sí, sobretot per a cribratge. Per a un cultiu, el veterinari pot preferir una mostra estèril per cistocentesi o un altre mètode de clínica.
Orina normal vol dir ronyons perfectes?
No sempre. S’interpreta amb sang, pressió arterial, edat, signes i exploració.
Quant tarda a fer-se malbé?
Millor fresca. Merck indica que l’orina s’ha d’avaluar aviat i que, si no és possible, es pot refrigerar durant un temps limitat; tot i així, pregunta el protocol de la clínica.
